Intuesc que no. Si el món on vivim és finit -limitat, no elàstic-, no és possible créixer perpètuament; una hora o altra xocarem amb el límit del territori, o dels recursos, o de la capacitat de conviure. Entenent sostenible com que pugui durar per temps indefinit (a part d’altres factors externs, no controlables), el concepte “creixement sostenible”, és enganyós; o una cosa, o l’altra.
Gabriel Tobar ho explica molt bé, i dóna una passa més: ho demostra aritmèticament. Mostra de manera entenedora el que és la funció exponencial (la manera de mesurar el creixement) i l’aplica a dades oficials sobre economia, població, territori, energia i aliments. El resultat resulta revelador i desmunta les versions oficials habituals a favor del desenvolupament, que no se sostenen damunt cap base científica. Això sí, m’ha semblat inquietant…
El vídeo dura 52 minuts. També se’n pot descarregar una presentació sense so a http://www.crisisenergetica.org/ficheros/arpoen.pdf
Aquest vídeo del Gabriel Tobar el varem mostrar a una classe amb adolescents. Un d’ells va dir: “(renec…) La fi del mon explicat amb mates” http://video.google.es/videoplay?docid=-6283775130407828859&hl=es#