M’ha agradat molt la conferència de François Houtart. N’acab de sortir i faig un petit resum del que ha dit. Crec que és ben interessant.
Els problemes
La crisi financera actual no és l’única del capitalisme. Ja n’hi ha hagut d’altres. És una situació que empobreix a molta gent, per enriquir-ne uns quants. Mentres baixa el nivell econòmic de la població, pugen les plusvàlues a la borsa. Els més afectats per la crisi són els més pobres, especialment els dels països del Sud.
La degradació del medi ambient. El sistema capitalista actual considera l’afectació al medi ambient com una externalitat. Per això no té cap problema per destruir-lo si en treu benefici. Així apareixen els agrocombustibles i els grans monocultius, que acaben amb la vida al voltant a base de pesticides i adobs químics.
L’esgotament dels recursos naturals. Al ritme actual de creixement, durant aquest segle s’aniran esgotant les reserves, no sols de petroli, sinó de gas, ferro, alumini i la gran majoria de matèries primeres que fem servir actualment.
El canvi climàtic. Arran del consum creixent de combustibles fòssils -el qual ha permès el desenvolupament econòmic al darrer segle- s’està accelerant un canvi que de, no fer-hi res, pot arribar a ser de 8 graus al 2100. Una de les conseqüències d’això seria l’augment dels refugiats per causes climàtiques.
La militarització. Els Estats Units, amb més de 700 bases a l’estranger, són -de molt llarg- el país que més gasta en armament cada any. Una de les causes d’aqueta despesa és tenir la capacitat d’apropiar-se, a través de guerres, dels recursos naturals, aliment necessari del sistema capitalista.
La desigualtat en el repartiment de la riquesa. Un 20% de la població de la Terra té el 82% de la riquesa. Al sistema ja li va bé: així pot vendre coses d’alt valor afegit a consumidors rics. Els pobres no poden gastar.
Les alternatives
Medi ambient. Cal una redefinició de la relació amb la naturalesa. Ha de deixar de ser una mercaderia per convertir-se en quelcom a respectar, com a origen i suport de la vida.
Economia. Realment val la pena mirar d’arreglar el sistema actual (posant regulacions als mercats, per exemple), o hem de pensar en un sistema nou? L’economia social, el cooperativisme… També cal que els recursos naturals no puguin ser privats, ja que són patrimoni de la humanitat.
Política. La democràcia val com a sistema polític. El que falta és aplicar-la a tots els nivells de la societat, a les relacions interpersonals, a les religions, a tots els països…
Cultura. Actualment, desenvolupament vol dir occidentalització. Fa falta multiculturalitat, totes les cultures tenen dret i han de poder participar en el funcionament del món.
Què es pot fer?
Sembla que tot això sigui massa gran, massa difícil o utòpic, però al món hi ha milers d’iniciatives i grups de gent treballant en aquest sentit.
Com ajuntar esforços? Hi ha un objectiu general, en tots aquests moviments: el bé comú. Tal vegada es podria fer una Declaració Universal del Bé Comú, que podria servir de guia o de llista d’objectius per a tothom que vol canviar el món.
Segur que els 22 articles de sa proposta de Declaració Universal dels bens comuns de sa terra i de sa humanitat a molts els hi semblarà una utopia. http://derechosmadretierra.org/2010/02/06/918/
Els hi podríem dir sa frase del lúcid Saramago (que li vaig sentir dir en sa presentació d’es llibre ensayo sobre la lucidez) : “Si alguna palabra retiraría yo del diccionario sería utopía, porque no ayuda a pensar, porque es una especie de invitación a la pereza. La única utopía a la que podemos llegar es al día del mañana”