El turisme a Menorca, tal com avui s’entén, és una activitat que aspira a la massificació. Es va confondre creixement turístic amb creixement immobiliari. Es va abocar el turisme a la pèrdua de l’excel•lència de Menorca, tant per els visitants com residents. Només els desplaçaments suposa una despesa energètica considerable, i comporta altes emissions de Co2. L’esgotament de recursos hídrics de l’illa, producció desmesurada de residus, sòlids i líquids depuradores obsoletes. El turisme intensiu genera molts problemes ambientals derivats del consum de recursos la majoria de vegades “hiperconsum” d’aigua i llum. I que pocs doblers deixa, tenint en compte que és estacionari.
Els governants i alguns sectors no paren de dir que hem de promocionar el turisme, com si Menorca tingues una capacitat il•limitada per suportar tanta població.
Ja hem perdut molt de sol rústic, agrícola i forestal, per donar cabuda a les infraestructures hoteleres, la gran majoria en el litoral, disminuint el poder de retenció d’aigua , nutrients i disminuint el nivell dels aqüífers. Per no rallar del impacte paisatgístic i cultural.
Em varen enviar un tríptic amb l’eslògan “Turisme sostenible” i sincerament crec que les dues paraules no són compatibles. Avui només tenim turisme massificat, antagònic a la sostenibilitat de Menorca, tant econòmicament com ambientalment.
El futur de Menorca està en la seva gent en la capacitat de reaccionar i trobar la manera de viure no només obsessionats amb el turisme de masses estacionari.
El futur podria estar en el nostre camp “font de virtut i mare de sa riquesa” com deia l’amo en Joan.
No tindríem que motivar als nostres joves per treballar en el camp en projectes prou suggerents?
El futur de Menorca podria estar en un turisme respectuós i amb cultura. (senderisme, patrimoni, gastronomia, ornitòlegs etc.)
El futur de Menorca podia estar en investigar els recursos marins en medecina. Amb el finançament de laboratoris farmacèutics.
El futur de Menorca podria estar en projectes comunitaris amb finançament Europeu per la recerca del canvi climàtic al Mediterrani.(Recordem que estem en una situació geogràfica de clima marginal) com: canvis el la productivitat marina i en la composició de les comunitats fitoplactoniques com a controladores del C02 atmosfèric, Bioactivitat d’aliments vegetals marins, els cicles bioquímics costaners, repercussions per l’economia local de l’explotació dels litorals, contaminació marina. Etc. etc
El futur de Menorca podria estar en enderrocar edificis hotelers abandonats i “requalificar” alguns dels hotels per l’ús de clíniques turístiques, que funcionin tot l’any mitjançant convenis amb les seguretats socials d’altres països.
El futur de Menorca podria estar en donar suport als joves emprenedors menorquins que segur que hi son.
Aquesta és la meva humil opinió, que el futur s’ha començar a planificar amb projectes que donin feina tot l’any i oblidar-nos del turisme de 4-8 setmanes massificat i fidelitzar un turisme respectuós amb el medi ambient i la gent de Menorca.
Amb tanta gent i a vegades em sento tan sola!!!!
Intuesc que no. Si el món on vivim és finit -limitat, no elàstic-, no és possible créixer perpètuament; una hora o altra xocarem amb el límit del territori, o dels recursos, o de la capacitat de conviure. Entenent sostenible com que pugui durar per temps indefinit (a part d’altres factors externs, no controlables), el concepte “creixement sostenible”, és enganyós; o una cosa, o l’altra.
Gabriel Tobar ho explica molt bé, i dóna una passa més: ho demostra aritmèticament. Mostra de manera entenedora el que és la funció exponencial (la manera de mesurar el creixement) i l’aplica a dades oficials sobre economia, població, territori, energia i aliments. El resultat resulta revelador i desmunta les versions oficials habituals a favor del desenvolupament, que no se sostenen damunt cap base científica. Això sí, m’ha semblat inquietant…
M’ha agradat molt la conferència de François Houtart. N’acab de sortir i faig un petit resum del que ha dit. Crec que és ben interessant.
Els problemes
La crisi financera actual no és l’única del capitalisme. Ja n’hi ha hagut d’altres. És una situació que empobreix a molta gent, per enriquir-ne uns quants. Mentres baixa el nivell econòmic de la població, pugen les plusvàlues a la borsa. Els més afectats per la crisi són els més pobres, especialment els dels països del Sud.
La degradació del medi ambient. El sistema capitalista actual considera l’afectació al medi ambient com una externalitat. Per això no té cap problema per destruir-lo si en treu benefici. Així apareixen els agrocombustibles i els grans monocultius, que acaben amb la vida al voltant a base de pesticides i adobs químics. Read the rest of this entry »
Quin gran problema tenim…No tindríem que planificar molt seriosament sa gestió dels residus a tots els nivells? Començant per ca nostra? I que s’administració invertís temps i energia en conscienciar a sa ciutadania fent campanyes educatives i formatives? I promoure, tal vegada, noves empreses locals dedicades al reciclatge? Reciclar es vidre a molts kms. de distancia és sostenible?
Reduir:
Faig sa compra amb sa senalla i sa bossa d’es pa com feia “muare”
No compro sa fruita a granel i un cop pesada la poso dins sa mateixa bossa.
Faig sucs de fruita i iogurts , procuro no comprar envasats.
Compro productes locals i de temporada
Procuro regalar: Entrades de teatre, concerts, vals de compra etc.
Reutilitzar:
Amb els fems orgànics faig compost
Amb els llençols vells, draps.
Compro productes de segona mà.
Faig una tria selectiva dels residus.
I un conte per acabar… Havia una vegada un bosc molt polit que va patir un terrible incendi, tots els animals fugien, llevat d’un petit pardal que feia viatges cap al foc i tornava enrere. En una de ses anades i vingudes una tortuga li va preguntar:
-Que fas?…
El pardal li va contestar:
-Faig viatges per apagar es foc, omplo es meu bec d’aigua i la tiro sobre el bosc.
-Jeje , va respondre sa tortuga, no ho veus que tu sol no ho aconseguiràs?
Al menys jo, va dir es pardal, faig el que puc.
La posidonia es una planta marina, con flor, endémica del Mediterráneo. Se considera actualmente como el ecosistema más importante que tiene nuestro mar. La posidonia del Mediterráneo es lo que el bosque es a la Tierra: ésta, de hecho producen grandes cantidades de oxígeno. Un oasis de vida para muchas especies marinas. La Posidonia juega un papel muy importante en todos los equilibrios biológicos y sedimentológica costera.
Este jardín marino crece en dos fases los rizomas crecen horizontalmente de 5 a 10 cm. por año, en una segunda fase crecen verticalmente para capturar la luz del sol, pero la velocidad de crecimiento es de 1 metro por siglo.
La fuerte presión antropogénica ejercida sobre la costa en los últimos años, acelera la desaparición de la Posidonia. (Fondeos descontrolados y masivos presión urbanística etc.) La desaparición de los bosques marinos de Posidonia acelera la desertización y la desaparición de las playas. Por tanto es imprescindible que la administración y los ciudadanos tomen conciencia de la importancia de preservar el oasis de vida que nos proporciona la Posidonia.
Karine Escoubeyrou
Responsable de Medio Ambiente y Ecología.
Estic preocupat pel projecte de vial. Crec que la nota publicada pel GOB al web és encertadament crítica amb les incoherències del projecte… a quin pla d’urgències respon? A cap. Aquest matí, pensant sobre el tema, arribava a la conclusió que és ben cert que cal cercar una solució a un possible colapse de la carretera, ens donaria més seguretat si, per qualsevol desgraciada circumstància, quedés bloquejada. Però també, mirant la proposta publicada per l’Última Hora, arribava a la conclusió que aquell vial, a banda de molt impactant, poc podria fer davant d’una situació veritablement catastròfica. Pensem en un cas. Suposem que un camió amb material imflamables ha volcat i s’ha incendiat. Doncs bé, així com han pensat el vial, paral·lel i ben aferrat a la carretera, també resultaria afectat… de res ens serviria. Crec que la nota publicada pel GOB dóna en el clau: no s’han analitzat les situacions a les quals el vial hauria de donar resposta. Aquesta proposta, aparentment útil, no aporta veritables solucions (perquè no s’han definit els problemes). Abans d’optar per solucions tan impactants i cares cal pensar-les bé.
Segueixo, de lluny, aquest interessant tema que el GOB va desvetllar en un article anterior. Com a simple espectador, vull manifestar la meva inocent opinió de que em sembla que voler desecreditar el PTI, i de retruc el GOB, dient que posen dificultats al creixement económic amb la seva actitut vigilant, em recorda els arguments de les tabaqueres internacionals que defensen els SEUS INTERESSOS dient que si és veritat que el fumar escurça la vida, també és veritat que ajuda a que els governs no hagin de pagar gaires anys la pensió de jubilació del molts fumadors, amb l’estalvi que aixórepresenta per les respectives “seguretats socials” . En resum : una fal·làcia. Gràcies.
