Estic preocupat pel projecte de vial. Crec que la nota publicada pel GOB al web és encertadament crítica amb les incoherències del projecte… a quin pla d’urgències respon? A cap. Aquest matí, pensant sobre el tema, arribava a la conclusió que és ben cert que cal cercar una solució a un possible colapse de la carretera, ens donaria més seguretat si, per qualsevol desgraciada circumstància, quedés bloquejada. Però també, mirant la proposta publicada per l’Última Hora, arribava a la conclusió que aquell vial, a banda de molt impactant, poc podria fer davant d’una situació veritablement catastròfica. Pensem en un cas. Suposem que un camió amb material imflamables ha volcat i s’ha incendiat. Doncs bé, així com han pensat el vial, paral·lel i ben aferrat a la carretera, també resultaria afectat… de res ens serviria. Crec que la nota publicada pel GOB dóna en el clau: no s’han analitzat les situacions a les quals el vial hauria de donar resposta. Aquesta proposta, aparentment útil, no aporta veritables solucions (perquè no s’han definit els problemes). Abans d’optar per solucions tan impactants i cares cal pensar-les bé.
Segueixo, de lluny, aquest interessant tema que el GOB va desvetllar en un article anterior. Com a simple espectador, vull manifestar la meva inocent opinió de que em sembla que voler desecreditar el PTI, i de retruc el GOB, dient que posen dificultats al creixement económic amb la seva actitut vigilant, em recorda els arguments de les tabaqueres internacionals que defensen els SEUS INTERESSOS dient que si és veritat que el fumar escurça la vida, també és veritat que ajuda a que els governs no hagin de pagar gaires anys la pensió de jubilació del molts fumadors, amb l’estalvi que aixórepresenta per les respectives “seguretats socials” . En resum : una fal·làcia. Gràcies.
Un article interessant -i amb humor- d’Eduardo Galeano, periodista i escriptor uruguaià, que reflexiona sobre els canvis en els hàbits de consum en els darrers 30 anys.
Lo que me pasa es que no consigo andar por el mundo tirando cosas y cambiándolas por el modelo siguiente sólo porque a alguien se le ocurre agregarle una función o achicarlo un poco.
No hace tanto, con mi mujer, lavábamos los pañales de los críos, los colgábamos en la cuerda junto a otra ropita, los planchábamos, los doblábamos y los preparábamos para que los volvieran a ensuciar.
Y ellos, nuestros nenes, apenas crecieron y tuvieron sus propios hijos se encargaron de tirar todo por la borda, incluyendo los pañales.
¡Se entregaron inescrupulosamente a los desechables! Si, ya lo sé. A nuestra generación siempre le costó botar. ¡Ni los desechos nos resultaron muy desechables! Y así anduvimos por las calles guardando los mocos en el pañuelo de tela del bolsillo.
El camí encetat amb les energies renovables ha de seguir desenvolupant-se.
Tanmateix, petites accions individuals i quotidianes, sumades una rere l’altra, poden produir un estalvi d’energia important. Així, hi podem contribuir no deixant les aixetes obertes, apagant els llums quan sortim d’una habitació, regulant el termostat de la temperatura amb seny….
Un important estalvi de benzina es podria aconseguir afavorint que als barris (o als pobles petits) hi hagués de tot, fet que facilitaria realitzar la majoria dels enviats a peu: fer la compra, comprar material escolar, bombetes, fils, roba, anar al metge… i seguir tenint l’escola al costat de casa, com ara.
Per açò proposo el següent lema en relació a Menorca i el canvi climàtic:
El Director de Greenpeace Espanya, Juan López de Uralde, està empresonat a Dinamarca per haver desplegat una pancarta demanant actuacions reals per combatre el canvi climàtic.
Firmau per demanar el seu alliberament: http://www.activistasporelclima.com/unete_juantxo.php
A ell i a tres activistes més els han tancat, mentre que els caps d’estat celebraven una recepció amb la Reina de Dinamarca (celebraven el fracàs de la cimera?).
I els que ens roben a tots i destrossen el Planeta segueixen lliures. I subvencionats. Llibertat per en Juantxo!!
Un article interessant -i amb humor- d’Eduardo Galeano, periodista i escriptor uruguaià, que reflexiona sobre els canvis en els hàbits de consum en els darrers 30 anys.