L’altre dia, aprofitant un dinar de voluntaris i amics del GOB, vam alliberar un xòric, un cop recuperat de les seves lesions després d’un tractament al Centre de Recuperació de Fauna Silvestre.
Els que més van xalar van ser els fillets.
Ara que el problema de la manca d’aigua es va manifestant cada vegada amb més força, ens trobam que moltes de les coses que es poden fer per arreglar-lo són en mans de l’Administració pública, queden fora del nostre abast.
Però nosaltres també podem actuar, al nostre nivell. Aquí hi ha un petit document, molt pràctic, que dóna idees per estalviar aigua a ca nostra: Guia pràctica per a l’estalvi d’aigua
En la darrera remodelació del Govern s’han unificat en un sol ministeri les àrees de Medi Ambient, Recursos Hídrics, Agricultura, Ramaderia i Pesca, entre altres coses.
Es tracta d’un cas atípic que no deixa d’inquietar el moviment ecologista per la possible pèrdua de pes del medi ambient, en benefici dels interessos econòmics de les empreses que l’exploten.
Aquí van dos enllaços sobre el tema, amb opinions diferents:
A Maó hi ha l’intenció de moure a la Via de Ronda “Sa Graduada”, la darrera escola pública que queda al centre. No cal dir que el canvi d’ubicació convida a augmentar l’us del cotxo, ja que la ubicació està allunyada del barri al que dóna servei, i a més és molt més perillosa pel que fa al trànsit, de manera que pocs pares s’atreviran a deixar anar-hi sols i a peu els seus fills, com passa ara. És irònic que alhora que es parla de mobilitat sostenible es promogui la ubicació dels centres escolars a l’extrarradi, no trobau ?
Els pares del centre estem fent una campanya de recollida de firmes per mostrar la nostra oposició a aquest projecte. A la web http://centreviu.com trobareu el manifest i el formulari per signar, si hi esteis d’acord.
Article aparegut a la web de Le Monde Diplomatique:
Si als països del sud els pobres migren del camp cap a les ciutats, els ciutadans dels països rics recerquen ara, com a residència principal o secundària, un hàbitat pagès. Aquest moviment s’explica pel desig de viure en contacte amb la natura –un fenomen present tant a Europa com al Japó i als Estats Units. Ara bé, aquest tipus d’urbanització comporta un model de més despesa en recursos naturals que a ciutat.
Llegir la resta de l’entrada »
El Fons Menorquí de Cooperació ens ha fet arribat aquesta carta de l’associació Avaaz, on es denuncia la injustícia que representen alguns agrocombustibles: entre alguna de les seves frases, “llenar un tanque de gasolina requiere una cantidad de maíz que podría alimentar a un niño durante un año”.
Amig@s,
Diariamente, 820 millones de personas en el Mundo pasan hambre. Los precios de los alimentos están aumentando a escala mundial—causando violentas protestas en muchos países como México o Marruecos. El Programa Mundial de Alimentos de la ONU, advirtió en un informe la semana pasada que el alto precio afectaría su capacidad de proveer alimentos en emergencias este año.
¿La reacción de los países ricos? ¡Quemar comida!
Los países ricos cada vez consumen más biocombustibles—tipos de alcohol hechos de productos vegetales—utilizados en vez de la gasolina. Los gobiernos y medios de comunicación intentan vendernos los biocombustibles como la repuesta perfecta al calentamiento global. En realidad, es tanta tierra utilizada para cultivarlos, y la energía para producirlos, que terminan causando mas problemas de los que resuelven y aumentando el precio del maíz, trigo y otros alimentos esenciales para los países pobres.
Llegir la resta de l’entrada »
Des del curs passat, els fillets i filletes de del C.P. Sa Graduada de Maó, duen el panet del berenar en una carmanyola (fiambrera).
Un dia, els mestres d’aquesta escola, van pensar que es tiraven massa kilos de paper d’alumini a l’any, i van decidir que els alumnes podien dur el panet dins d’una carmanyola, naturalment, sense cap més embolcall (ni paper d’alumini, ni cap altra tipus de paper, tovalló o bossa de plàstic).
Així, tots els fillets tenen la seva carmanyola, amb el seu nom (si cal) i cada dia la tornen buida a ca seva, per endur-se-la al dia següent amb el berenar.
D’aquesta forma, Sa Graduada genera bastant menys residus cada curs i els fillets aprenen que, no només és important reciclar, sinó també reduir el volum de fems.
Pens que és una bona idea i que valdria la pena fer-la extensible a altres centres escolars. Es una opció pràctica, econòmica i ecològica.
Només un suggeriment per a qui vulgui conèixer el seu efecte sobre el planeta. El terme de Petjada Ecològica tot i ser totalment artificiós ens dóna una molt bona idea de la mesura de la sostenibilitat del model de vida que portem.
Consulteu aquesta web: www.myfootprint.org